VENTS FORTS AL PIRINEU: TORB I FÖHN

RESUM

Les muntanyes i el terreny genèricament anomenat complex modifiquen el clima i el temps meteorològic a totes les escales. Els factors dinàmics actuen a escala planetària, sinóptica, regional i local. Quan els fluxos atmosfèrics interaccionen amb les serralades totes les variables atmosfèriques es veuen modificades respecte les condicions en l’atmosfera lliure o les planes adjacents.

En aquest treball es presenten dos casos d’estudi enfocats, respectivament, a l’anàlisi de dos fenòmens d’especial significació al Pirineu català: l’entrada brusca de vents forts a cotes altes, amb torb, i l’establiment de vents descendents de caràcter föhn a sotavent.

RESUMEN

Las montañas y el terreno genéricamente llamado complejo, modifican el clima y el tiempo meteorológico a todas las escalas. Los factores dinámicos actúan a escala planetaria, sinóptica, regional y local. Cuando los flujos atmosféricos interaccionan con las sierras, todas las variables atmosféricas se ven modificadas respecto a las condiciones en la atmósfera libre o las llanuras adyacentes.

En este trabajo se presentan dos casos de estudio enfocados, respectivamente, al análisis de dos fenómenos de especial significación en el Pirineo catalán: la entrada brusca de fuertes vientos a altas cotas, con el torb, y vientos descendientes de carácter föhn a sotavento.

INTRODUCCIÓ

La interacció dels fluxos atmosfèrics amb les serralades genera una fenomenologia d’escala espai-temporal diversa. Totes les variables atmosfèriques es veuen modificades llavors en certa mesura respecte les condicions en l’atmosfera lliure o les planes adjacents.

En el cas del Pirineu, a l’hivern, les adveccions sinòptiques de component nord, porten associades una sèrie de fenòmens que, ordenats segons el moment de la seva aparició, són: bloqueig d’aire fred a la vessant nord de la serralada, trencament sobtat del bloqueig i entrada brusca de vents forts en cotes altes, generació d’ondulatòria (ones gravitatòries) i vents descendents forts a sotavent, generalment de tipus föhn. Com sovint el front fred previ a l’advecció septentrional ha deixat nevades en cotes mitges-altes, el fort vent posterior pot aixecar i difondre de forma turbulenta grans quantitats de neu, poc cohesionada degut a les baixes temperatures pròpies de l’època. La neu es manté en suspensió a l’aire i es transportada a grans distàncies. És el conegut torb del Pirineu català.

En condicions de torb es produeix una gran reducció de la visibilitat tant horitzontal com vertical, que combinada amb la gran sensació de fredor, fruit de les baixes temperatures i el fort vent, i les ratxes huracanades, determina un ambient molt advers per a la pràctica esportiva a l’alta muntanya.

Per la seva banda, els vents de tipus föhn, caracteritzats pel seu caràcter ratxós, la pujada brusca de les temperatures i la caiguda de la humitat tenen també diferents efectes sobre el territori i les persones: a l’hivern i la primavera, èpoques amb la més gran freqüència d’aparició del fenomen, l’ascens tèrmic produeix una desestabilització del mantell nival amb el consegüent augment del risc de desencadenament d’allaus, i un increment del ritme de fusió de la neu i l’escolament que es fa palès en el cabdal de rius i torrents.

També, sota aquestes condicions, augmenta el risc d’ignició i propagació dels incendis forestals i es manifesten canvis en les conductes de persones i animals.

Episodi del 30 de desembre de 2000 al Pirineu Oriental: torb

La zona d’estudi és el Pirineu Oriental, concretament, el tram inclòs al Ripollès, Vallespir i Conflent. Les altituds màximes d’aquest sector són el Puigmal (2913 m) i el Bastiments (2874 m).

La situació sinòptica fou dominada pel ràpid pas d’una profunda depressió pel nord de la Península Ibèrica. A mesoscala alfa, l’element més significatiu fou el dipol orogràfic pirenaic de pressió, amb l’anomalia negativa a sotavent, conseqüència en aquest cas de la interacció entre el flux sinòptic de component nord generat per la depressió mòbil i el Pirineu. A l’anàlisi mesoscalar de pressió de les 12 UTC del dia 30 s’observa: (1) el mínim baromètric situat més al sud del que és més freqüent i el màxim relatiu consistent en una dorsal sobre l’eix pirinenc (“nas de föhn”) i (2) un gran gradient bàric sobre el Pirineu occidental català i sobre la vall de l’Ebre. El dipol fou visible a les anàlisis fins als 700 hPa i es mantingué fins a la matinada del dia 31, desplaçant-se el màxim gradient de pressió cap el Pirineu Oriental.

A Catalunya, el vent de component nord a superfície, amb direccions de NW al NE segons la comarca, tenia algunes de les característiques del sistema mesoscalar tramuntana-mestral, però estava reforçat en altitud, fins a uns 700 hPa, la qual cosa implicà que aquests s’enregistressin no només a les zones estrictament de tramuntana i mestral, sinó a tot el Pirineu amb les particularitats que la complexa orografia afegí. Per aquestes raons i tenint en compte els altíssims valors enregistrats en diferents observatoris de costa i muntanya no hi ha dubte que a les cotes més altes les ratxes devien arribar també a valors huracanats.

Episodi del 20-21 de gener de 2004 al Pirineu Occidental: föhn

La zona d’estudi comprèn l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà, i l’Alt Urgell. Aquests comarques estan definides per valls orientades de nord a sud, amb capçaleres que inclouen cims d’altitud propera als 3000 m. La situació sinòptica entre els dies 19 i 22 estigué caracteritzada a superfície per un flux del NW associat a un anticicló centrat sobre el nord-oest de la Península Ibèrica i el golf de Biscaia. La massa d’aire que afectava al Pirineu, inicialment d’origen atlàntic (humida), fou substituïda a partir de les 00 UTC del dia 21 per una altra d’origen continental europeu, més freda i seca.

A 700 hPa una dorsal càlida d’eix nord-sud, quasi estacionària, establí un flux estable del nord entre moderat i fort, que afavorí la subsidència a sotavent de la serralada. Aquest patró es reproduïa fins als 300 hPa. A 500 hPa s’enregistrà entre els dies 18 i el 23 una notable advecció càlida que contribuí a l’estabilització atmosfèrica.

CONCLUSIONS

Els fluxos sinòptics septentrionals que afecten el Pirineu deformen el camp mesoscalar de pressió, creant un mínim baromètric sobre Catalunya o la vall de l’Ebre i una dorsal orientada zonalment sobre la serralada. El gradient de pressió mesoscalar genera llavors un fort vent ageostròfic que afecta més o menys els cims segons la component transversal del flux entre 850 hPa i 500 hPa i el perfil vertical d’estabilitat.

REFERÈNCIES

Barry, R.G., 1981. Mountain weather and climate. New York: Methuen. Reeditat en 2001 per Routledge.

Bougeault, P. et al., 1993. The atmospheric momentum budget over a major mountain range: first results of the PYREX field program. Ann. Geophysicae, 11, 395-418.

Campins, J.; J. Calvo and A. Jansá, 1997. The tramontane wind: Dynamic diagnosis and Hirlam Simulations. INM/WMO International Symposium on cyclones and hazardous weather in the Mediterranean, Mallorca, Spain, April 14-19.

Carney, T. Q., A. J. Bedard, Jr., J. M. Brown, J. McGinley, T. Lindholm, and M. J. Kraus, 1996. Hazardous Mountain Winds and Their Visual Indicators. NOAA Handbook, NOAA, ERL, Boulder, Colorado.

Gómez, B., 2001. El fogony (efecto föhn) en el valle pirenaico de Sort. Treballs de la S. C. de Geografia, 52, 311-320.

Jansà, A., 1997. A general view about Mediterranean meteorology: cyclones and hazardous weather. INM/WMO International Symposium on cyclones and hazardous weather in the Mediterranean, Mallorca, Spain, April 14-19.

Pascual, R., 2001. La situació meteorològica del 30 de desembre de 2000 al Pirineu Oriental: Entrada sobtada de vents forts. VII Jornades de Meteorologia. Eduard Fontserè. Publicació de l’ACAM. Barcelona.

Pascual, R., 2005. El efecto Föhn en el Pirineo Catalán. Característiques generals i un cas de estudi. Boletín de la AME, 10, 20-24.

Rasilla, D. F., 1995. Factores determinantes de los incendios en Cantabria. Una aproximació al impacte de los vientos del sur. En Situaciones de riesgo climático en España, ed. J. Creus. Instituto Pirenaico de Ecología. Jaca.

Sánchez-Laulhé, J. y F. Polvorinos., 1997. Entrades brusques de vientos de levante en la costa norte de Alborán. IV Simposio Nacional de Meteorología. Barcelona.